El Quartet Vivancos va nàixer en 2019 en l'Escola Superior de Música de Catalunya sota la tutela del Quartet Casals, obtenint Matrícula d'Honor en finalitzar els seus estudis. Han rebut formació de prestigiosos quartets com el Alban Berg, Modigliani, Kronos i Artemis. Han sigut becats per Joventuts Musicals d'Alemanya per a participar en el curs de música de cambra de Weikersheim i seleccionats per a les Jornades Professionals de Cambra organitzades per l'Institut Ramon Llull, el Quartet Casals i l'ICEC.
Formen part de projectes com Musethica, Le Dimore del Quartetto i Joventuts Musicals de Catalunya. Des del seu debut en el Festival Grec en 2019, han actuat en prestigiosos auditoris i festivals, com el Festival Internacional Pau Casals de Prades, l'Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música de València, l'Auditori Juan March de Madrid, la Schubertiada i el Palau de la Música Catalana, on formen part de la programació 25/26.
Han rebut reconeixements com el 1r premi en el Concurs Amics de Cambra Románima d'Andorra, el premi “La Flama” de Joventuts Musicals de Catalunya i el 3er premi en els concursos Antón García Abril i Josep Mirabents i Magrans. També van ser guardonats en el concurs Primer Palau de Joventuts Musicals d'Espanya.
Entre els seus assoliments destaquen l'estrena i gravació de Oratio de Bernat Vivancos, transmesa per Catalunya Música, així com l'estrena de Sacrilege en el Palau de la Música Catalana i Desheretaràs la Terra de Fabià Santcovsky en el Gran Teatre del Liceu.
Incandescència
Aquest programa proposa un recorregut per diferents formes d’intensitat interior, com una matèria que s’escalfa progressivament fins a emetre llum pròpia. Incandescència no fa referència únicament a l’explosió sonora, sinó també a aquella tensió latent, emocional i espiritual, que travessa les obres i les connecta més enllà de les seves diferències històriques i estètiques.
El fil conductor del concert és aquesta energia que crema des de dins i que adopta formes diverses al llarg del temps. En el Quartettsatz de Schubert, aquesta incandescència es manifesta com una urgència irreprimible: una música en estat de tensió permanent, marcada pel contrast entre lirisme i dramatisme, llum i ombra. Tot i ser una obra inacabada, concentra una força expressiva extraordinària, com si el discurs estigués sempre a punt de desbordar-se.
Amb el quartet de Debussy, la calor interior es transforma en color i moviment. La intensitat no s’expressa tant a través del conflicte com de la vibració del timbre i la fluïdesa del gest. Els motius reapareixen i es metamorfosen, dissolent les fronteres formals i creant una sensació de llum canviant, gairebé líquida. Aquí, la incandescència és subtil però constant, una tensió sensual que recorre tota l’obra.
En el vuitè quartet de Xostakóvitx, la llum esdevé fosca i abrasiva. Escrita com un autoretrat sonor, aquesta música està marcada pel dolor, la memòria i la ironia amarga. La repetició obsessiva del motiu DSCH i l’ús extrem del contrast dinàmic construeixen un discurs que sembla cremar des de la desesperació. És una incandescència que no consola, sinó que exposa la ferida oberta de l’experiència humana.
Finalment, Sacrilege de Bernat Vivancos obre una dimensió diferent: la de la incandescència ritual i transcendent. El so esdevé espai físic, respiració col·lectiva i vibració gairebé corporal. Entre el silenci i l’explosió sonora, l’obra proposa una experiència que transforma l’escolta en un acte gairebé místic, on la calor del so no només emociona, sinó que altera la percepció.
Així, incandescència traça un arc expressiu que va del romanticisme tensionat de Schubert a la contemporaneïtat espiritual de Vivancos, passant pel colorisme de Debussy i la cruesa existencial de Xostakóvitx.
PROGRAMA
Franz
Schubert (1797–1828)
Quartettsatz en
do menor, D 703
— I. Allegro
assai
Durada: ~8'
Claude Debussy (1862–1918)
Quartet de corda en sol menor, op. 10
— I. Animé et très décidé
— II. Assez vif et bien rythmé
— III. Andantino, doucement expressif
— IV. Très modéré – En animant peu à peu – Très mouvementé
Durada: ~25’Possible pausa
Dmitri Xostakóvitx (1906–1975)
Quartet de corda núm. 8 en do menor, op. 110
— I. Largo
— II. Allegro molto
— III. Allegretto
— IV. Largo
— V. Largo
Durada: ~20’Bernat Vivancos (1971)
Sacrilege
Durada: 4’
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada