ROSER RAMOS, violoncelRUBÉN SÁEZ, pianoDIUMENGE 9 DE NOVEMBRE DE 2025Auditori de la Vall d'uixó
PROGRAMA
Paisatges Sonors
Tres estils, un viatge: Stravinsky, Debussy i Mendelssohn en diàleg.
Programa:
1a part
• Suite Italienne de Pulcinella per a violoncel i piano, Igor Stravinsky.
1. Introducció
2. Serenata
3. Aria
4. Tarantella
5. Minueto i Final
• Sonata per a violoncel i piano en re menor, Claude Debussy.
1. Pròleg
2. Serenata i Final
2a part
• Sonata per a violoncel i piano nº2 en re major, op. 58, Felix Mendelssohn.
1. Allegro assai vivace
2. Allegretto scherzando
3. Adagio
4. Molto allegro e vivace
Notes al programa:
Aquest recital proposa un recorregut per tres universos musicals molt diferents, però
units per un mateix fil: el diàleg entre el violoncel i el piano com a mitjà d’expressió
poètica, tècnica i emocional. Des del neoclassicisme refinat de Stravinsky fins a
l’intimisme evocador de Debussy i el romanticisme lluminós de Mendelssohn, l’oient
viatja a través de tres moments clau de la història de la música europea.
⸻
Igor Stravinsky (1882–1971) – Suite italienne de Pulcinella per a violoncel i piano
(1932)
La Suite italiana és una adaptació que Stravinsky va fer, juntament amb el violoncel·lista
Gregor Piatigorsky, a partir del ballet Pulcinella, compost l’any 1920. Aquesta obra marca
l’inici del període neoclàssic del compositor, caracteritzat per un retorn a les formes i
l’equilibri de la música del segle XVIII, reinterpretats amb el llenguatge modern i irònic de
Stravinsky.
La suite recull algunes de les danses més representatives del ballet, basades en temes
atribuïts a Pergolesi. En aquesta versió per a violoncel i piano, l’esperit juganer i teatral de
l’obra es combina amb un refinat diàleg entre els dos instruments, que alternen el lirisme
amb el virtuosisme.
⸻
Claude Debussy (1862–1918) – Sonata per a violoncel i piano en re menor (1915)
Composta en plena Primera Guerra Mundial, la Sonata per a violoncel i piano de Debussy
forma part d’un cicle de sis sonates que el compositor projectava, però només en va
completar tres. En aquesta obra, Debussy es desmarca de l’impressionisme per buscar
una expressió més directa i concentrada, inspirada en la música francesa del segle XVIII.
La sonata, d’una gran llibertat formal, combina moments de melangia i misteri amb
passatges plens d’energia i ironia. L’escriptura del violoncel és especialment rica en
colors i articulacions, mentre que el piano sosté i dialoga amb subtilesa, creant una
atmosfera d’intimitat i elegància.
⸻
Felix Mendelssohn (1809–1847) – Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en re major,
op. 58 (1843)
La segona sonata per a violoncel i piano de Mendelssohn és una obra brillant i plena de
vitalitat, escrita en un moment de maduresa artística del compositor. Tot i respectar
l’estructura clàssica, la peça mostra una gran llibertat expressiva i un diàleg constant
entre els dos instruments, que comparteixen protagonisme.
El primer moviment destaca per la seva energia i claredat formal; el segon, un Allegretto
scherzando, presenta un encant lleuger i poètic; el tercer, un Adagio d’una profunda
espiritualitat, recorda un coral luterà; i el final, amb el seu brillant Molto allegro e vivace,
tanca la sonata amb un esperit de joia i virtuosisme.
Currículum Roser Ramos Talamantes:
Roser Ramos Talamantes, nascuda en la Vall d'Uixó en 2002, va iniciar els estudis de
violoncel amb 7 anys en l'escola de música de l'Ateneu Musical Schola Cantorum. Ha
obtés el premi fi d'ensenyances profesionals de música i el premi "Francesc Peñarroja" al
Conservatori de la Vall d'Uixó l'any 2020. Ha cursat el grau superior al Conservatori
Superior de Música "Salvador Seguí" de Castelló i a Royal Academy of Music (Aarhus,
Dinamarca) obtenint el titol l'any 2024 amb els professors José Enrique Bouché i Henrik
Brendstrup.
Ha rebut classes magistrals de violoncel.listes de renom com Pablo Ferrández, Alban
Gerhardt, Lluis Claret, Chu Yi Bing, Oren Shevlin, Raphael Bell i Alexander Gebert.
Ha tocat amb orquestres com l'Orquestra d'Extremadura, l'Orquestra de Castelló,
l'Orquestra Simfònica d'Aalborg i l'Orquestra Simfònica d'Amberes. Es membre de la Jove
Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) des del 2022 i de la Jove Orquestra Gustav
Mahler (GMJO) des del 2024.
Ha tocat en diversos països com Espanya, Portugal, Bélgica, Dinamarca, Estonia,
Alemanya, Austria i Italia. Ha format part d'importants Festivals de música com el Festival
de Granada, Salzburger Festspiele (Salzburg) i Berliner Festspiele (Berlin). Ha tocat en
importants sales com l'Auditori Nacional d'España, lAuditori de Saragossa, La Filarmònica
de Dresden, Concertgebouw (Àmsterdam), La Filarmònica de 'Elba (Hamburg) i La
Filarmònica de Berlin, sota la direcció de directors com Cristóbal Soler, Pablo Heras
Casado, Eliahu Inbal, Ingo Metzmacher i Christoph Eschenbach.
Des del 2024, Roser cursa els estudis de Màster a Royal Conservatory Antwerp
(Amberes, Bélgica), amb el professor Justus Grimm.
Currículum Rubén Sáez Peñarroja:
Rubén Sáez Peñarroja, nascut a la Vall d’Uixó (Castelló) l’any 2000, inicia la seua
formació musical al conservatori de la seua ciutat, on finalitza el grau professional el 2018
amb el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis i un reconeixement de l’Ajuntament de la Vall
d’Uixó pel millor expedient acadèmic de la seua promoció.
L’any 2022 obté el Títol Superior de Piano al Conservatori Superior de Música “Salvador
Seguí” de Castelló, sota la tutela de Xavier Torres, amb les màximes qualificacions.
Posteriorment amplia la seua formació cursant el Màster en Investigació Musical en el
mateix centre.
Ha rebut classes magistrals de reconeguts pianistes com Michel Bourdoncle, Fernando
Puchol, Balázs Fülei, Lilian Akopova, Alexey Sychev, Mimiko Suda, Josep Colom i
Constantin Sandú, entre altres.
La seua trajectòria artística inclou la participació en diversos concursos, en els quals ha
obtingut diferents guardons, entre els quals destaca el Primer Premi en el XXV Concurs
de Piano “Mestre Josep Serrano” de València.
Actualment, i mogut pel seu interès en la interpretació històrica, cursa els estudis
superiors de clavicèmbal al Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló
amb el reconegut organista i clavicembalista Pablo Márquez.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada